Damos las gracias a José Ramon por esta poesía tan bonita que nos
ha hecho llegar a nuestra asociación
Mirall Rosa
Em mires amb ulls atemorits i en reconec
la tristor.
M`atreveixo, amb un somris,
a encoratjar-te per tal que llueixis
com un estel a mitjanit.
No, no silenciis la teva por!!
Descobreix-te així com ets, con et veig,
plena de vida.
Allibera´t d´aquesta teranyina rosa que no t´ha deixa´t
viure sense veure´t.
No en miris plorant; no aconseguiràs
esmicolar-me.
Eixuga´t el darrer flocall de llàgrimas,
vull que lluitis com sempre ho has
fet i jo ajudaré el teu cor
per a que torni a bategar somriures.
Autor: Josep Ramon Serrate Cunill
